Resultats de la cerca frase exacta: 9
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
segellar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sigil·lar(mot savi, ant.) contrasegellaro sobresegellar( segell) ressegellar, tornar a segellar. timbrar bollar(un teixit, una mercaderia, etc.) emplomar, fixar en una cosa un segell de plom. estampillar lacraro enlacrar(amb un segell marcat sobre el lacre) Cp. precintar, franquejar o [...]
|
|
2.
enlacrar [o lacrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
segellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
lacrar [o enlacrar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
segellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
sigil·lar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
segellar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
5.
precintar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Cp. bollar, plomar, segellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
6.
bollar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 segellar. 2 arrugar. 3 bombollejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
7.
emplomar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cobrir. 2 tapar. 3 soldar. 4 segellar. Ant. Desemplomar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
8.
senyalar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(≠ assenyalar) marcar retolar fitar(->) estigmatitzar, senyalar algú amb un ferro roent. cranar, senyalar fent un cran. segellar timbrar bollar(un teixit, una mercaderia) abalisar(un indret del mar, del riu, etc.) eixorellar, senyalar un animal tallant-li un bocí d'orella. Manuel [...]
|
|
9.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat.
ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca.
cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum.
aclucar (els ulls), tancar-los.
barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas.
embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra.
embarrar, íd.
clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc.
obstruir. La boca del port restà obstruïda.
opilar, obstruir, esp. en med.
obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte.
constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.)
embussar, tancar un obstacle algun conducte.
escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí.
estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid.
condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre.
taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant.
tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó.
segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar
serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret.
2 Tancar un espai.
enreixar, tancar amb reixes.
embarrerar, tancar amb barreres.
aparedar
acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc.
tapiar
encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes.
3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa.
embarrar. Hem embarrat el bestiar.
encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral.
establar, íd. a l'estable.
apletar, tancar el ramat a la pleta.
engabiar
encaixonar
encambrar, tancar en una cambra.
emparedar o aparedar, tancar entre parets.
recloure
empresonar (→)
enclaustrar (Ant. Exclaustrar).
consignar. Han consignat la tropa a la caserna.
confinar, tancar algú dins un espai limitat.
internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi.
4 (tancar-se pron.)
encauar-se (en sentit propi i fig.)
encambrar-se, tancar-se en una cambra.
encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig.
sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir.
enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana